Identitat Digital Professional

En el món en el qual vivim actualment, amb tots els avenços tecnològics i audiovisuals que tenim a mà tots els ciutadans, hi té un paper molt important la identitat digital professional de les persones. Aquesta identitat que tenim cadascú és diferent a la dels altres i es va modificant i adaptant al llarg del temps segons la nostra activitat a les xarxes socials (fotos, comentaris, publicacions, etc.). Avui dia, hem de ser prudents a l’hora de penjar des de fotos, videos, crítiques o manifestar-nos en la xarxa, ja que pot afectar al nostre perfil digital o crear-ne una idea equivocada de com som en realitat. Si no anem amb compte, ens pot arribar a perjudicar en la nostra feina. En el nostre àmbit, que és el de l’educació, és important estar actualitzat i constantment pendent del que succeeix a les xarxes socials, als experts o a les escoles, per poder tenir coneixement de nous mètodes d’aprenentatge o motivació per als alumnes. 

Hem d’anar avançant al mateix temps que la societat per no quedar estancats en allò conservador i poder oferir una educació semblant a la que ofereixen les institucions o centres més punters de l’àmbit. La identitat digital implica una evolució de cara a la nostra carrera professional, ja que ens permet descobrir novetats i/o innovacions que podem aplicar a l’aula amb els nostres alumnes i així poder realitzar els temaris de forma més dinàmica. En resum, hem de ser conscients de tot allò que comporta la nostra identitat digital, per poder demostrar transparència de cara a qualsevol persona, com per expemple un pare o mare d'un alumne nostre , que pugui veure realment com som nosaltres, ja que en el futur conviurem moltes hores amb els seus fills.

Tecnologia Educativa

En el món de la tecnologia gairebé no hi ha límits i qualsevol recurs pot ser una bona eina educativa si hi posem imaginació i voluntat. A classe hem anomenant una serie d'estris tecnològics que ens poden ser molt útils el dia de demà o fins i tot quan haurem d'exercir com a professors d'un món totalment distint i evolucionat. Han sorgit idees de com educar a través dels codis QR, els quals podem crear nosaltres mateixos i que ens transportin a diferents webs, imatges o sons. També n'hem vist d'altres com la Realitat Augmentada, la Geolocalització i la fusió d'ambdues. Un bon exemple el podem trobar al famós joc de Pokémon GO, és recomanable treballar a través de jocs, però pot ser complicat crear tot un joc com aquest, en canvi, sí que podem crear-ne de més senzills mitjançant la Pissarra Digital Interactiva o PDI.

Per altra banda, hem mostrat dos exemples de cada eina tecnològica per a veure com es podria fer una classe amb l'ús de tots aquests recursos, i s'han vist exemples com: baixar aplicacions per a aprendre anglès, o altres llengües, depenent del nivell que es tingui, utilitzar les xarxes socials per a fer un diari del que s'ha vist a l'aula mitjançant blog, youtube i/o facebook. Per altra banda, amb els codis QR, hi ha una aplicació que permet veure imatges sobre una persona sense necessitat dels quadrets negres. A més, la professora ens ha ensenyat imatges d'unes alumnes i hem après el senzill que pot arribar a ser crear un holograma. Finalment, s'ha parlat sobre el projecte que hem de crear i ha quedat clar que no serveix fer una classe sobre algún projecte realitzat amb anterioritat, sinó que hem de ser capaços de crear pel nostre compte un material adequat i innovador.
A més, dins l'àmbit acadèmic, la utilització de codis QR o qualsevol altre recurs esmentat anteriorment és un molt bon recurs que pot utilizar el professorat del s.XXI per a dur a terme les seves clases de forma més dinámica i innovadora per als alumnes.

Pissarra Digital Interactiva

Avui s'ha arribat a la conclusió que és necessari diferenciar entre pissarra digital i pissarra digital interactiva o també coneguda com PDI. Una pissarra merament digital, és aquella sobre la qual es projecta la imatge que el professor té a l'ordinador, en canvi, la pissarra digital interactiva és aquella en que, a més, es pot controlar directament sense necessitat de l'ordinador. Cal tenir en compte que una pissarra que només sigui digital no solucionaria res perquè és el mateix que els nens i nenes llegeixin des del llibre o des de la pantalla, el que sí que potser suposaria seria més problemes de vista, cansament etc. D’altra banda, la utilització de la PDI implica plantejar-se i dur a terme una nova metodología  una manera de treballar de forma més interactiva, on el paper dels alumnes també pren més protagonisme.

La gran majoria d’estudiants i aules ja disposen de tot tipus de recursos electrònics, però ni els alumnes utilitzen les noves tecnologies per a temes acadèmics ni el professorat fa un bon ús de les pissarres digitals o pissarres digitals interactives. Tot això comporta greus conseqüències en l’àmbit escolar com la pèrdua de la motivació dels alumnes, abandonament escolar etc. Així doncs, una solució per a millorar tant la motivació  de l’alumnat com els seus resultats, seria la correcta utilització de les pissarres digitals interactives a les aules, perquè el professor ja no seria l’instructor del contingut, sinó un assessor en l’ensenyança, a més, l’alumne tampoc seria un receptor de coneixements, sinó que hauria de saber utilitzar-los per tal d’aprendre.

Professors del s.XXI

Els recents avenços tecnològics són molt útils per a ensenyar, sempre que el professor els sàpiga emprar. Un bon professor actual ha de tenir coneixement sobre les noves tecnologies i ser un guia per a que els seus alumnes en facin un bon ús. Així doncs, hauria de deixar que els estudiants prenguin les seves pròpies decisions i que siguin productors perquè això els motivi i consegueixi que s’esforcin. Es tracta de ser globals i digitals, que hi hagi més enllaços des dels quals es pugui conectar amb experts de la nostra mateixa ideologia, de col·laborar amb altres universitats a través de recursos com Mendeley, d’estar informats sense anar a conferències a través de twitter i d’innovar. Un bon exemple seria emprant facebook per a debats escolars o preparar les classes des de casa analitzant vídeos. La pedagogia ha d’avançar conjuntament amb la tecnologia.

Introduïr la tecnologia a l’escola requereix modernitzar també la metodologia i l’avaluació, ja que accedir instantàniament a la web té alguns riscs com l’absència de filtres i controls d’informació verídica i per un bon autoaprenentatge es necessita un usuari hàbil, però també té punts forts com la permanència dels nostres texts, augment de creativitat, pensament crític alhora de contrastar, comunicació i col·laboració des de qualsevol lloc i, en conseqüència, un augment de cultura. Tot això es pot realitzar amb els MOOC’s (Massive Open On-line Courses) per a aquells que no poden/volen assistir a un aprenentatge formal, o introduïr la tecnologia mòbil a les aules. El mòbil és un element molt atractiu i motivador ja que es poden baixar diverses aplicacions com Kahoot, pujar documents a drive, llegir llibres digitals i  jugar amb realitat augmentada geolocalitzada o basada en marcadors.

Obrir imatge

Twitter:

@Markkgarcia5 → Marc Garcia

@ainafontt → Aina Font

@LXameenaa → Laura Xamena

@montserrat_4f → Montserrat Jané